Com molt bé sabeu, han començat les diferents activitats, per commemorar el Centenari de l'Esquí a Catalunya, que va tenir com a determinant la zona dels Rasos. Algunes d'aquestes activitats, seran organitzades pel nostre Centre, i de les que rebreu una més amplia informació en breu.
Però nosaltres, com a Entitat, també tenim un aniversari a celebrar, i que ens ha d'omplir de satisfacció i orgull. El diumenge dia 10 de desembre de 1933, ara fa 75 anys, el Centre Excursionista Montserrat, inaugurava amb força ressò, el Xalet Refugi dels Rasos de Peguera, que és començà a construir, el 16 de juliol de 1932, amb un acte carregat de simbolisme, portat a terme pels socis: Brunet, Puntí, Descarga, Mora, Soler, Simon i els dos Rubiraltes, conjuntament amb en Mariano (primer guarda del futur Refugi), i que consistí en soterrar un escrit que deia:
«El Centre Excursionista Montserrat de Manresa, aixeca les parets d'un Refugi per tal d'abrigar-hi tots els excursionistes i esquiadors que recorrin aquests paratges i per a la pràctica de l'esquí».
La construcció del Refugi va ser tot un èxit, gràcies a tots els Socis del Centre, però també molt especialment a la família Prat, copropietaris en aquella època dels Rasos de Peguera, que van ajudar a aconseguir el terreny, i l'abastament d'aigua.
La construcció del Refugi, va provocar un gran revulsiu per a tots els afeccionats a l'esqui de l'època, especialment del Bages i Berguedà.
Els esquiadors del nostre Centre, ràpidament van aconseguir notables èxits a nivell català i estatal, destacant els noms de Ricard Costa, Espinalt, Planas, Alier, Massana, Rota, Prat, Puigarnau, i altres.
El nostre agraïment a tots aquells, que ens han precedit i que han treballat desinteressadament per fer créixer la nostra Entitat.
Programa per recordar el centenari de l'esquí a Catalunya, amb imatges antigues i inèdites, i les diferents anècdotes protagonitzades pels pioners d'aquest esport a Catalunya. Ofereix també una dramatització (*) de tot el que va passar en la primera esquiada dels dies 25 i 26 de desembre del 1908 als Rasos de Peguera. Durada: 25 minuts.
(*) protagonitzada per diversos socis del Centre i del C.E. Solsonès
PREUS ANUALS FEEC:
L’Enric ens ha deixat!!!
"Quina merda", sempre és el primer que et ve al cap, i és clar, és una reacció més que normal, però la veritat és que si ell ha marxat, segurament, els seus bons motius tindria, doncs sempre ha sigut un cul inquiet i quan no s'ha trobat a gust en algun lloc, ha marxat cap a un altre de millor.
Ben segur que deu estar “pujant canyes” per algun paratge salvatge i solitari. Així és l’Enric.
Per molts conegut com a “Rodillitas” o “El Rodillas” ,per mi simplement l’Enric, el meu mestre i segon pare. No puc evitar mentre escric aquestes línies que se m’escapi alguna llàgrima, però ràpidament es transforma en una rialla en recordar tot el què he passat i he viscut amb ell. Sí, l’Enric sempre ha sigut sinònim d’aventura i bon rotllo allà on ha anat. Ell en té la culpa de que jo escali com escalo; ell en té la culpa que m’apassionin les xemeneies i els empotraments; ell té la culpa que quantes més verdisses tingui el camí més en disfruti; ell en té la culpa de que per anar a fer
Sí, amb ell hem sigut molts els que hem començat i molts seran els que el tindrem present cada dia i en cada ascensió.
Enric, sé que em veus i m’escoltes, i siguis on siguis pensa a portar un bon joc de pitons, no sigui que per pujar al cel hi hagi “un pas puta”.
“SEMPRE MÉS I
Al cel escalant i a l'infern rapelant!
P.D: Mentre ens esperes vés netejant el camí de verdisses.
David Palmada, 'Pelut'
A6: El Pelut i l'Ester, dificultat extrema!
Intifada, fou la primera proposta d’ A6, oberta per Jim Beyers el febrer de 1988 en les Fisher Towers. Fins aleshores només s’havien realitzat dues repeticions portades a terme per escaladors americans que justificaven la seva duresa i exposició.
Aquest estiu, el David Palmada i l'Ester Ollé han fet realitat aquest difícil itinerari cotat d'A6, degut a l'exposició dels seus trams, amb caigudes de 70 metres.
Les torres estan fetes de fang, i és per aquest motiu que es converteix en una zona molt precària d'escalada, perquè els seus ancoratges mai queden totalment subjectats, degut a la poca duresa de la roca.
Així és com aquest parell d'escaladors han vist fet realitat el seu somni:
De sobte el cor es para, la sang se’t glaça per dins les venes…
realment vols pensar que això és impossible que passi,
que el senyor de la guadanya no et vindrà a veure,
però la realitat és que “INTIFADA” és casa seva;
obres els ulls,i quan el fang que hi tens a dins et deixa veure la realitat,t’adones que estàs ballant una dansa molt precària,
on un pas mal donat pot significar la fi…,
Això és INTIFADA,una lluita constant per mantenir-te enganxat a la paret...
Hola companys, l’últim pont de la temporada l’onze de setembre, vam fer la sortida programada de Carros de Foc, èxit de participació, 17 persones, èxit de sortida, tothom la va completar, tret d’alguns petis problemes en peus deguts a les botes, no hi va haver cap mena d’incident.
El temps no va acompanyar gaire, el primer dia va ploure i pedregar, el segon i tercer molt fred i nevades amb llocs 20 cm. de neu, boires, hi sol molt poc, però a la vegada com que el temps era fred ens va a anar molt be per caminar.
Nomes un reflexió tot hi que els menjars en el refugis eren del tot correctes, el tracte rebut en la Restanca i en el d’Estany Llong van ser deplorables, els guardes d’aquest refugis, tret de ser amables i comprensius amb la gent que arriba cansada hi en alguns casos exhausta, l’únic que reps d’ells son bronques hi esventades, creiem molt sèriament que algú es tindria que plantejar si aquest es l’esperit de muntanya que te que regnar en un refugi.
Be la resta ja esta dit, ara esperar la propera sortida, per alguns gran sortida “Oi que si Nepalesos?”, per d’altres menor, però com sempre molt interessant.
Fins la propera.
HOLA AMICS,
US FEM SABER QUE ELS NOSTRES COMPANYS QUE VAN MARXAR A FER LA BARRA DES ECRINS, HAN FET CIM, ENS VAN TRUCAR DES DEL POBLE AHIR A LA NIT QUE JA ESTAVEN SOPANT, HORES D’ARA DEUEN D’ESTAR A PUNT D’ARRIBAR A MANRESA.
ENHORABONA A AQUETS COMPANYS PER L’ÈXIT HI ENHORABONA AL CLUB ALPÍ MONTSERRAT PER LA TRAJECTORIA D’AQUESTA TEMPORADA.
HI SOBRETOT GRACIES A LES MUNTANYES PER DEIXAR-NOS ASSOLIR-LES
FORÇA HI AMUNT COMPANYES I COMPANYS.
Per poder ajustar el calendari de sortides a les dels cursets, canviarem la data de la sortida del dia 1 de juny al Circuit d'Orientació de Prats de Lluçanés, proposant el diumenge següent dia 08/06.
Per més informació dels cursets no dubteu en posar-vos en contacte amb el Centre.
Us esperem!
Entrades
