Ens vam trobar esglaonadament a l’entrada del Refugi dels Rasos de Peguera. Hi havia una vintena que ja hi havien pujat el dia abans a passar la nit i la resta es va afegir el diumenge per fer la caminadeta.
El dia es presentava assolejat. Vam pujar amb cotxe fins quasibé l’estació d’esquí tancada dels Rasos de Peguera. Uns metres abans d’arribar a l’estació vam agafar un trencall a la dreta. Tot seguint el camí de pujada, vam anar trobant més i més clapes de neu i gel. El camí, fàcil de seguir, ens va dur directament al Pla de l’Orri, on la mainada va jugar amb els plàtics amb una mena de tobobant improvitzat.
Mentre els nens i nenes jugaven, uns quants grans ens vam arribar fins a les antenes per contempar una bona vista del Pre-Pirineu. Vam tornar a reunir-nos tots i la tornada la vam fer pel mateix lloc. Els xics estaven esgotats. No havien parat de jugar en cap moment.
Vam fer un dinar de germanor al refugi i abans de que el sol s’amagués vam començar a tornar a casa.
El dia es presentava assolejat. Vam pujar amb cotxe fins quasibé l’estació d’esquí tancada dels Rasos de Peguera. Uns metres abans d’arribar a l’estació vam agafar un trencall a la dreta. Tot seguint el camí de pujada, vam anar trobant més i més clapes de neu i gel. El camí, fàcil de seguir, ens va dur directament al Pla de l’Orri, on la mainada va jugar amb els plàtics amb una mena de tobobant improvitzat.
Mentre els nens i nenes jugaven, uns quants grans ens vam arribar fins a les antenes per contempar una bona vista del Pre-Pirineu. Vam tornar a reunir-nos tots i la tornada la vam fer pel mateix lloc. Els xics estaven esgotats. No havien parat de jugar en cap moment.
Vam fer un dinar de germanor al refugi i abans de que el sol s’amagués vam començar a tornar a casa.