
Aquest diumenge passat ens vam agrupar una vintena d'intrèpids, decidits a encarar-nos a una de les ferrades més conegudes i de major dificultat del nostre país:
La Regina d'Oliana.
És una via de gran alçada i amb unes parets força verticals. Està molt ben equipada amb graons i cadenes. Té tres parts
, i sempre amb l'opció d'escapar-se en cas de no voler fer front al pont tibetà, alguns flanquejos una mica exposats o tenir les cames suficientment llargues per passar d'una paret a l'altra.
Nosaltres, molt decidits, vam aconseguir el nostre objectiu, malgrat teníem ben a la vora un grapat d'àligues i algun "aligot sonor" que vetllaven els nostres passos.
El dia esplèndid,les vistes al pantà espectaculars i la jornada llarga però entretinguda.